La història de Sevilla es remunta a gairebé 3000 anys enrere en el temps. El seu patrimoni cultural, històric i artístic és simplement impressionant, tenint el nucli antic més extens d'Espanya i un dels més grans del planeta.
Submergeix-te en la fascinant història de Sevilla, una ciutat mil·lenària:
Tartessos
Es creu que els Tartessos, civilització del sud-oest de la península Ibèrica, van fundar Sevilla entorn del segle IX abans de Crist (a.C.), batejant-la amb el nom de Spal o Ispal. La ciutat seria ocupada anys més tard pels fenicis i els cartaginesos.
Segons les històries, va ser Melkart, un navegant fenici, qui va fundar una factoria comercial en una petita illa enmig del riu Guadalquivir (per la zona de la plaça del Salvador i la Costa del Rosari de l'actual Sevilla). Melkart arribaria a ser considerat un semideu per la cultura fenícia, conegut com a Hèrcules en la mitologia romana.
Època Romana
En el 206 a.C. les tropes romanes ocupen la ciutat, a la qual acabarien cridant Híspalis, sota les ordres del general Escipión l'Africà, acabant amb els cartaginesos.
Escipión decideix fundar als afores Itàlica, la qual es convertiria en una colònia residencial per a l'aristocràcia romana. En ella es creu que van néixer tres importants emperadors romans: Trajano, Adriano i Teodosio.
Híspalis despuntaria com a ciutat comercial i industrial. Va ser una de les més importants a Hispània i l'any 49 a.C. comptava amb el seu propi fòrum i muralla.
El cristianisme va acabar arribant a la ciutat i al segle III les germanes Santa Justa i Rufina van ser martiritzades, segons es creu, per no voler adorar a una deessa pagana.
Edat Mitjana
Visigots
Els vàndals van prendre la ciutat en el 426 després de Crist (d.C.), tenint com a dirigent al seu rei Gunderico. Després tindrien lloc múltiples invasions fins que els Visigots es van assentar, regnant Leovigildo i el seu fill Recaredo, que portaria una època de gran prosperitat.
La ciutat va destacar com a centre cultural gràcies a Sant Isidoro, autor de "Les Etimologies", una enciclopèdia que recollia tot el saber de l'època.
Època Musulmana
En el 712 d.C. Musa o Muza va conquistar Sevilla, començant així la llarga ocupació musulmana, de cinc segles.
Els vikings van realitzar diverses incursions diplomàtiques i intents de conquesta, tots ells fallits.
En aquesta època la riquesa cultural de la ciutat, denominada ara com Ishbiliya, va créixer enormement, arribant a convertir-se en la més important d'Al-Andalus (actual Andalusia).
Més tard, durant la dinastia dels almoràvits i almohades, es construirien la Giralda i l'Alcàsser.
Cap a l'any 1220 els governadors àrabs comencen a entrar en declivi.
Baixa Edat Mitjana
Sevilla va ser incorporada al Regne de Castella en 1248. La ciutat rep una nova demarcació urbana i seria tall dels Reis Catòlics fins a 1478.
Després de la conquesta va haver-hi un gran assentament de població jueva, que van acabar sent expulsats o convertits al cristianisme.
A la ciutat s'instal·la el rei Fernando III el Sant fins a la seva mort, al que li succeiria Alfonso X el Sabio. Tant el seu regnat com el de Pedro I el Cruel van tenir bastant presència a Sevilla.
Alfonso X va compondre gran part de les seves cròniques en el Real Alcázar i va atorgar a la ciutat el seu lema NO&DO. Es creu que el motiu va ser la fidelitat de Sevilla durant la rebel·lió del seu fill Sancho.
En el comerç internacional europeu la ciutat tenia un lloc destacat gràcies al seu port i economia activa.
Edat Moderna
Segles XV-XVIII
En 1492 es produeix un fet determinant en la història de Sevilla: el descobriment del Nou Món. La ciutat es convertiria en el port de sortida europeu cap a Amèrica.
Els monarques funden la Casa de Contractació a Sevilla (Arxiu d'Índies), per manejar tot el relacionat amb el Nou Món.
Sevilla va experimentar un gran creixement, arribant a ser la ciutat més gran d'Espanya.
Comptava amb consolats de tots els països europeus, convertint-se en un centre multicultural on van prosperar les arts i importants indústries (la ceràmica, la seda o el sabó). En 1615 arribaria l'ambaixada japonesa.
Durant l'Edat d'Or de la literatura espanyola, moltes figures importants van néixer a Sevilla: Murillo, Velázquez, Antonio Ulloa o Valdés Leal.
Al segle XVI s'acaba de construir la Catedral, així com la Casa de Pilatos, el Palacio de las Dueñas o la Iglesia del Salvador, fundant-se també la Universitat de Sevilla.
Al segle XVII la Casa de Contractació es va traslladar a Cadis, perdent-se molta activitat comercial. Arribaria també la crisi financera a tota Europa, afectant especialment a Espanya. L'epidèmia de 1649 que va assotar a Sevilla va deixar milers de morts.
En aquesta època es va produir la manifestació cultural més important de Sevilla: la Setmana Santa. La Fábrica de Tabacos i la Real Maestranza són algunes de les edificacions més representatives.
Eat Contempdorània
Segle XIX
En 1810 té lloc la invasió francesa de Sevilla, sense vessament de sang. Es prolongaria fins a 1812, any en el qual va ser recuperada pels espanyols en la batalla del Pont de Triana, amb ajuda britànica. La ciutat va rebre un espoli artístic notable.
Durant aquesta època va tenir lloc la industrialització i el desenvolupament del ferrocarril.
Els principals referents artístics van ser l'escriptor Blanco White i el poeta Bécquer. Més de 150 òperes van ser ambientades a Sevilla: Les Noces de Fígaro, La Força de la Destinació, Carmen o Don Joan.
Segle XX
Sevilla va ser seu de l'Exposició Iberoamericana de 1929, gràcies a la qual es van construir la Plaça d'Espanya i el Parc de María Luisa.
La ciutat va sofrir la repressió de la Guerra Civil (1936-39) i la dictadura militar subsegüent (1939-75).
Sevilla va tornar a destacar com a bressol de l'art amb personatges com els poetes Machado, Vicente Aleixandre i Luis Cernuda, l'arquitecte Aníbal González i el compositor Joaquín Turina.
També va tenir lloc l'Exposició Universal de 1992, que va propiciar la millora de les seves infraestructures.
AIRE Ancient Baths Sevilla
En Aire Ancient Baths ens fixem en la història i l'encant de les nostres localitzacions. Per això, a Sevilla triem una magnífica casa-palau d'estil mudèjar amb gairebé cinc segles d'història, a solament uns passos de la catedral, en un carreró del barri de Santa Creu anomenada Aire.
Aquí seràs partícip d'un viatge de sensacions que et portarà a recórrer, a la llum de desenes de veles, diferents sales d'aigua a diferents temperatures que es distribueixen per tota la casa palau. Submergeix-te en la història de Sevilla, mentre et relaxes i t'oblides que el temps existeix amb les experiències d'AIRE.
