El moviment Slow food o menjar lent pot considerar-se una forma d'alimentar-se i un estil de vida. Consisteix en una mica més que a seguir una alimentació sana i equilibrada, ja que implica una forma de vida tranquil·la, serena, parant esment al que mengem (incloent-hi el respecte pels aliments, la seva obtenció i els seus productors) i a la manera en la qual ho fem.
Què és el Slow food
Slow food, el major moviment alternatiu al consum de fast food, té ja més de 25 anys d'història. Aquest conegut i ecològic concepte culinari es va originar a mitjans dels anys vuitanta a la ciutat italiana de Bra. Carlo Petrini va ser el seu fundador, un revolucionari gastrònom, sociòleg i escriptor, que creia fermament en la idea que necessitàvem viure més a poc a poc per evitar els estralls del fast life en el menjar.
En el “Manifest Slow food” podem observar que les premisses d'aquest corrent de pensament són, a priori, senzilles. El món en el qual vivim s'ha industrialitzat totalment, creant màquines a les quals després hem convertit en el nostre propi model de vida. Com a conseqüència, sucumbim al fast life que impregna tots els aspectes de la nostra vida.
Estem encadenats a la velocitat i això condiciona també la nostra forma de menjar, llançant-nos als braços del fast food.
El Slow food sorgeix doncs com a alternativa al menjar ràpid. Els seguidors d'aquest moviment es decanten per viure amb tranquil·litat, evitant per sobre de tot la rapidesa, el fast food. Pel desenvolupament del gust, essencial per gaudir dels aliments i la prolongació del gaudi. Pel redescobriment de la riquesa de les cuines locals.
Filosofia del Slow food
Cap la possibilitat que siguis seguidor del Slow food, practicant la seva filosofia, i que encara així ho desconeguis. Això és a causa que el moviment es basa, en la seva majoria, en costums i actituds que s'han tingut sempre, encara que la fast life pugui haver-les deixat de costat.
El Slow food implica menjar amb calma, parant esment, sent conscients del que estem ingerint. La millor opció són els productes naturals i de temporada. Per afermar una cultura pròpia, una identitat, s'ha de cuinar amb les receptes locals, col·laborant perquè no es perdin. El Slow food també evoca per la riquesa de la producció local i, sobretot, per la dignificació dels treballadors que la fan possible.
La màxima del Slow food és aconseguir que les persones puguem accedir i gaudir d'un menjar que sigui bo per a nosaltres, pels qui la produeixen i per al planeta.
Perquè un aliment segueixi la filosofia del Slow food ha de ser:
- Bo: apostar sempre per aliments frescos de temporada que formin part de la cultura local.
- Net: han de ser aliments la producció i consum dels quals no perjudiquin el medi ambient, el benestar animal o la salut humana.
- Just: els preus dels aliments han de ser accessibles per als consumidors i les retribucions dels productors justes.
Tot això comporta a una nova gastronomia, basada a l'educació, la llibertat d'elecció, la presa de consciència i la responsabilitat. S'ha d'aspirar al fet que al món, totes les persones puguin gaudir d'un menjar saborós a la vegada que saludable. Aprofitar correctament els recursos és essencial, sent considerats amb el medi ambient, igual que el respecte per qui produeix els aliments.
Slow food: Associació Internacional
Slow food és també una associació sense ànim de lucre que s'encarrega de promoure la seva filosofia per tot el món.
En l'actualitat, la fundació compta amb més de 100.000 socis. La qual cosa no és d'estranyar, ja que té associacions locals perfectament organitzades a diverses regions i ciutats, disposant de delegacions pròpies en més de 160 països. Part d'aquest èxit es deu al fet que el Slow food té bastant presència en Internet, amb nombroses pàgines web.
Aquesta filosofia ha aconseguit que fins i tot pobles i ciutats senceres es comprometin amb la seva manera d'entendre la vida i l'alimentació. Es coneixen com a slow cities i s'esforcen a augmentar la qualitat de vida dels ciutadans, incidint en l'alimentació i en altres aspectes. Alguns d'ells són el desenvolupament d'infraestructures respectuoses amb l'entorn o la protecció de les matèries primeres tradicionals i dels seus productors.
La fundació a escala global també compta amb importants projectes propis com el de l'Arca del Gust. El seu objectiu és recuperar i catalogar aliments pràcticament oblidats o que estan a punt de desaparèixer, agrupar races d'animals singulars i productes gastronòmics d'índole artesanal, amb gran valia contrastada, que es troben en risc d'extinció.
Universitat de Ciències Gastronòmiques
L'associació ecogastronòmica, que no ha perdut el temps, va fundar en 2004 la Universitat de Ciències Gastronòmiques, les sigles de les quals en italià són UNISG. Es va convertir a la primera universitat d'aquestes característiques, basant-se en un enfocament holístic respecte a l'estudi dels aliments.
Té com a objectiu la renovació de l'enfocament i la comprensió de la gastronomia. Alhora busca crear una tipologia nova de professional que sigui capaç de vincular l'acte del menjar tant amb el de la producció com amb el de totes les seves fases intermèdies.
El campus universitari de Pollenzo, a Itàlia, rep cada any a estudiants de gairebé tots els països gràcies a la singularitat dels seus cursos.
Esdeveniments Internacionals del Slow food
La xarxa de Slow food organitza diversos esdeveniments al voltant de tot el món per promoure el menjar bo, net i just, celebrant-ho amb els productes i les tradicions locals. A través d'aquestes trobades es comparteixen coneixements i experiències.
Alguns dels esdeveniments internacionals del Slow food són:
- Terra Mare i Salone del Gust: trobada mundial de la xarxa de Slow food i Terra Mare. La xarxa de Terra Mare també organitza moltes reunions locals i regionals.
- Slow Fish: destinat a la pesca sostenible i artesanal.
- Slow Cheese: esdeveniment que es dedica a la llet en totes les seves formes i manifestacions.
Si t'ha interessat aquest article, et recomanem llegir també Com portar una dieta equilibrada en un món ple de processaments.
