La història del maquillatge ens mostra la gran importància que ha tingut al llarg dels anys en les diferents èpoques i cultures. Des de la prehistòria hem utilitzat el maquillatge per decorar la nostra pell o realçar la nostra bellesa per diferents motius.
A continuació, et mostrarem un breu repàs d’alguns fets destacables de la història del maquillatge:
Egipte
Quan pensem en l'antic Egipte, ens vénen a la ment personatges com Cleòpatra amb el seu gruix delineat en els ulls, amb forma de peix, i els llavis pintats amb tons terra o vermellosos. Tant homes com dones es pintaven els seus ulls amb pólvores negres i verds, portant les celles ben arreglades i perfilades.
Els egipcis utilitzaven el maquillatge com a protecció solar i perquè consideraven que els ajudava a no contreure malalties. I potser no anaven tan desencaminats. Per maquillar-se, les parpelles usaven kohl negre i altres pólvores que contenien sals de plom. Segons van argumentar uns investigadors francesos fa alguns anys, al 2010, les sals de plom reduïen la producció de monòxid de nitrogen, la qual cosa suposava un enfortiment del sistema immunològic i, per tant, la prevenció d'infeccions oftàlmiques de la persona que els utilitzava.
No obstant això, una exposició perllongada al plom pot causar molts problemes de salut. La majoria dels egipcis de l'antiguitat no solien viure més de 30 anys i, segurament per aquest motiu, no arribarien a patir les conseqüències de delinear-se els ulls amb maquillatge de plom.
Imperi romà
Durant l'Imperi romà les dames portaven un aspecte impecable amb recollits elaborats i un maquillatge polit per destacar en els actes socials.
Segons els cànons de bellesa de l'època, la dona romana havia de lluir una pell lluminosa amb galtes rosades i, sobretot, el rostre blanc. Per aconseguir una pell el més blanca possible usaven diferents substàncies, com l'acetat de plom, al que acabarien substituint per l'estany a causa dels seus efectes nocius.
A més, els ulls de la dona havien de ser grans, els quals perfilaven amb substàncies fosques com el sutge, i les pestanyes llargues.
Una dada que crida l’atenció, és que preferien les celles molt poblades i unides sobre el nas, arribant fins i tot a aconseguir-ho de forma artificial usant maquillatge.
Edat Mitjana
En l'Edat Mitjana va haver-hi un canvi radical. El cristianisme s'havia assentat a Europa i es considerava irrellevant el culte al cos, per la cual cosa, el maquillatge no s'estilava massa. Estava ben vist un ús moderat del mateix per a moments molt específics, com en celebracions o dies festius.
No obstant això, el perfil idoni de dona seguia tenint la pell pàl·lida, amb les galtes i els llavis rosats. A més, es deixaven llargs els cabells, al que dedicaven moltes cures.
Renaixement
En el Renaixement la pell molt blanca seguia sent tendència. Altres característiques de l'època eren el pèl arrissat, el front llarg i prominent, unes celles molt fines o depilades i un toc de vermell en els llavis. A més, arribaven a pintar-se fins i tot lunars perquè es consideraven molt estètics.
Per blanquejar el rostre les dones van tornar a recórrer al maquillatge amb plom. La reina Isabel I d'Anglaterra usava albayalde de Venècia o sucre de Saturn, una mescla de plom i vinagre per cobrir cicatrius de verola. Amb el pas del temps, la pell perdia el seu color i es produïa putrefacció dental i la pèrdua de pèl.
Segle XIX
Durant el segle XIX la pal·lidesa del rostre va arribar a extrems insospitats. Les ulleres es ressaltaven i tant els pòmuls com els llavis s'acolorien de forma lleu.
La reina Victoria d'Anglaterra va arribar a fer una declaració pública en la qual deixava al maquillatge com alguna cosa vulgar i impròpia d'una dama, a causa de la seva connexió amb les prostitutes.
A la fi de segle, les dones van arribar a ingerir hòsties amb substàncies verinoses com l'arsènic o el plom per aconseguir un cutis pàl·lid lliure de barbs o altres imperfeccions.
Segle XX
La història del maquillatge va donar una bolcada al segle XX gràcies a la consolidació de la indústria cosmètica, que oferia una gran varietat de productes. Per exemple, es van poder fabricar pintures de llavis amb nous colors pel descobriment dels estearatos, uns colorants que van revolucionar el sector.
En els anys 30, els cànons de cosmètica i bellesa eren marcats per les actrius de l'època i el maquillatge era més accessible per a totes les dones, independentment de la seva classe social.
Després de la Segona Guerra Mundial, la tendència es va centrar en els ulls, donant-los una major importància.
En els 60 va començar una explosió de color i una gran imaginació a l'hora d'aplicar el maquillatge.
Durant els anys 90 van existir diverses tendències, entre elles la de lluir una pell molt bronzejada.
Època actual
Avui dia, les empreses de maquillatge ofereixen productes que s'adapten a diferents tons de pell i inclouen factor de protecció solar, igual que hidraten el cutis, com les BB o CC creams. El maquillatge no està destinat únicament a realçar la bellesa, sinó que tracta de cuidar la nostra pell. A més, existeix una gran paleta de colors a la qual podem acudir per maquillar-nos, així com diversos cosmètics: el primer, la base, labials, ombres d'ulls, pols translúcids, colorets o “eyeliners”, entre molts altres!
Si bé, sempre està en voga alguna tendència, com per exemple el ”contouring”, en la majoria de les societats aquestes no solen ser una limitació doncs amb el maquillatge tenim la llibertat de fer el que vulguem i utilitzar el que més ens agradi.
El maquillatge no només s'identifica amb les dones. Qualsevol persona pot usar-lo independentment del seu sexe o gènere, igual que tampoc és obligatori el seu ús. És cert que en algunes societats encara queda un llarg camí per recórrer respecte a la llibertat en l'ús de cosmètics. No obstant això, és emocionant ser conscients del gran progrés que hem aconseguit al llarg de la història del maquillatge.
Si t'ha interessat aquest article, pots llegir també Sal de l’Himàlaia: beneficis i propietats per a la teva salut.
