¿Has sentit parlar de la història del ioga? És una disciplina física i mental que practiquen milions de persones arreu del món. No obstant, molt pocs coneixen la història del ioga, el seu origen i tradició.
Descobreix tot el que has de saber sobre l'extraordinària i interessant història del ioga, una pràctica mil·lenària que ha evolucionat al llarg dels segles:
Origen de la paraula ioga
La paraula “ioga” que prové de la paraula “jug”, la qual significa “unir, connectar, relacionar” en sànscrit , la llengua clàssica de l'Índia.
Per tant, l'objectiu del ioga és generar i enfortir la connexió entre l'ésser humà i l'Univers. A través de les postures, els moviments correctes i la respiració adequada s'aconsegueix estar en perfecta harmonia, tant a nivell físic com espiritual.
Naixement del ioga
Respecte al seu naixement, és molt complicat de concretar. Tant els historiadors com els especialistes de la cultura de l'Índia troben dificultats per situar el naixement del ioga atès a la difícil complexitat de desxifrar els textos ancestrals de la cultura vèdica. I disposar d'algun escrit ja és en sí un miracle doncs els experts asseguren que aquesta cultura es transmetia de forma oral en els seus orígens.
Segons els investigadors, les primeres formes de ioga haurien tingut lloc entre l'any 10.000 i 5.000 abans de Crist. Aquest plantejament està basat en la posició de les estàtues trobades en antics emplaçaments, que recorden a la dels yoguis o practicants de ioga, mentre meditaven.
Algunes dades ens fan pensar que la civilització en la qual el ioga va tenir el seu origen era pacífica, solidària i comunitària. L'objectiu del ioga que es practicava en aquella època, conegut com brahmanisme, era apropiar-se del poder dels Déus mitjançant la pràctica d'exercicis bastant durs, per al cos i els sentits, de forma regular.
Al llarg dels anys els exercicis van anar evolucionant, tornant-se més suaus i van deixar enrere la recerca de la imposició dels seus poders als Déus. Els yoguis tractarien de transformar-se en un Déu.
No se sap amb certesa com va sorgir el ioga, la qual cosa li proporciona cert encant. No obstant, les diferents vessants del ioga: Ioga Vinyasa , Ioga Ashtanga, Ioga Dinàmic, Ioga Iyengar, Ioga Hatha, Ioga Nidra, Ioga Kundalini, etc; provenen d'un text únic anomenat Ioga Sutra.
Aquest text va ser escrit i recopilat entre els segles II i V abans de Crist. Està compost per quatre capítols (concentració, pràctica, poders i alliberament) i reuneix 195 sutres, és a dir, frases curtes que s'han de memoritzar. Cada part del text té com a objectiu definir què és el ioga i com s'ha de practicar per arribar a l'alliberament.
Regula totes les vies contemporànies del ioga, és a dir, les 4 vies tradicionals (el Karma Ioga, el Bhakti Yoga, el Jnana Ioga i el Raja Ioga) i les vies del Kriya Ioga (el Tantra Ioga, el Mantra Ioga i el Hath Ioga). Cadascuna d'aquestes vies té les seves pròpies pràctiques i exercicis.
Història del ioga: la seva evolució al llarg dels anys
Ara que tenim una mica més clar el seu origen, anem a descobrir la història del ioga i la seva evolució al llarg dels anys.
Com ja hem comentat, cap al segle X abans de Crist (en l'Alta Antiguitat) va existir una cultura que practicava el brahmanisme, un sistema ritual que implicava la realització de durs exercicis. Molt després, al voltant del segle IV abans de Crist, es van redactar els Ioga Sutres.
En seguir les regles exposades en aquest text, van començar a sorgir les diferents ordres de yoguis: els vishnu i els shivaistes. Aquesta pràctica també es va unir, encara que no del tot, a les formes religioses de la cultura hindú.
A partir del segle II després de Crist la pràctica del ioga va començar a escampar-se per altres zones del món. En gran part, això va succeir gràcies als àrabs, els grecs, els perses i a Marco Polo, el conegut explorador italià.
A causa dels intercanvis culturals i comercials que es van donar cap al segle XVI es van descobrir noves pràctiques, com el ioga. La descripció d'aquesta disciplina va ser traduïda i publicada a Occident, per la qual cosa els diferents textos occidentals ho situen entre els segles XVI i XVIII.
Els considerats “grans yoguis” van aprofitar els inicis de la globalització que va començar al segle XIX per explicar a la resta del món quina era la veritable naturalesa del ioga. Alguns exemples són: Swami Vivekananda (1863-1902), que va organitzar diverses conferències sobre aquest tema, Bellur Krishnamachar Sundararaja Iyengar (1918-2014), fundador del Ioga Iyengar o Sri Krishna Pattabhi Jois (1915-2009), professor de Ioga Ashtanga.
Amb el temps, es van obrir molts centres dedicats al ioga i diversos gimnasos van començar a incloure aquesta disciplina. No obstant, va ser a partir del 2011 quan es va començar a viure la gran notorietat del ioga.
En el cas d'Espanya, es considera a Ramiro Calle com el pioner del ioga. Ha escrit diverses obres sobre aquesta disciplina i va ser un dels primers en obrir un centre de ioga a Madrid, ni més ni menys que l'any 1971.
El ioga en l'actualitat
Avui en dia aquesta disciplina és practicada per milions de persones de tot el planeta. I no és estrany, doncs el ioga proporciona la combinació perfecta per aconseguir l'equilibri entre la ment i el cos. Gràcies a les postures del ioga, que exigeixen el control i desenvolupament de la flexibilitat i musculatura, pots mantenir-te totalment en forma.
Però el punt fort del ioga és la meditació. Vivim en un món que cada vegada és més estressant i el ioga ofereix una forma eficaç de relaxar-se a través de la meditació, que possibilita una concentració absoluta amb tu mateix i l'entorn que ens envolta.
La pràctica del ioga és una solució ideal per fer front als problemes del segle XXI, controlant els nivells d'ansietat, millorant la salut mental i també la física.
Si t'ha interessat aquest article, et recomanem llegir també l'article de Benefis de la meditació.
