En la història d'Almeria han deixat petjada diferents civilitzacions que han contribuït a la riquesa del patrimoni cultural, històric, artístic i monumental de la ciutat.
Coneix l'enlluernadora història d'Almeria, l'imperi del sol:
Prehistòria
Durant l'Edat dels Metalls van florir dues de les cultures més importants de la península Ibèrica:
- Els Millars. Va néixer en el Calcolítico. Va basar la seva economia en la ramaderia, l'agricultura, la caça i la metal·lúrgia del coure. Torrasses i tres línies de muralles protegien al poblat.
- L’Argar. Sorgeix durant l'Edat del Bronze. Diversificar la producció agrícola i ramadera, va desenvolupar un model terrissaire propi i va crear el got campaniforme, arribant a estendre per tot el llevant espanyol.
Anys més tard, els fenicis fundarien les colònies Abdera (Adra) i Baria (Villaricos), les més rellevants, que acabarien sent cartagineses.
Imperi Romà
Les tropes romanes la van ocupar durant la campanya del general Escipió l'Africà contra els cartaginesos. Passaria a dir Portus Magnus i es convertiria en un dels ports més destacats de tot el Sud d'Hispània.
Els romans van portar amb si l'organització territorial i les vies de comunicació, així com els impostos. Els recursos miners de la zona van ser explotats sistemàticament, mentre que el comerç es va enfortir.
Més tard, seria presa pels vàndals, els visigots i els bizantins.
Edat Mitjana
L'època musulmana
La gran història d'Almeria comença en aquesta època. L'ocupació musulmana comença en l'any 713 després de Crist (d. C.).
Temps després, van formar juntament amb la població autòctona una república de marins, sent el comerç la base de la seva prosperitat, per la seva situació estratègica. La seva seu residia a Bayyana, l'actual Petxina.
Durant el segle IX i la primera meitat del X, Almeria va ser coneguda com el barri marítim de Bayyana, batejant com Al-Mariyat Bayyana (la talaia de Petxina).
La ciutat va ser fundada oficialment en el 955 d. C., quan es van iniciar les obres sota les ordres d'Abderraman III de l'Alcazaba, una fortalesa de 43.000 metres quadrats, per a defensar-la de possibles atacs del califat fatimí, originari de Tunísia.
Després d'una lluita contra els rebels mossàrabs, de la qual van sortir victoriosos, Abderraman III va decidir traslladar la capital i l'anomenada A-Mariyat Bayyana va rebre el títol de "ciutat". Almeria va quedar emmurallada, diferenciant clarament tres zones: la Medina, que era la principal, l'Aljibe i la Musalla, els ravals.
La Guerra Civil va començar a 1009-1010 i la desintegració del Califat va donar lloc a la florent Taifa d'Almeria. El seu primer rei va ser Jairán, que la va independitzar de Còrdova. Temps després, Almotacín, "el rei poeta", va engrandir la cort a omplir-la de literats i científics.
Al segle XI, es va convertir en el port més internacional d'Al-Andalus, sent la seda el producte que més s'exportava.
Acabaria sent ocupada pels Almoràvits. En 1147 les tropes cristianes d'Alfons VII van prendre la ciutat durant deu anys que van parar insalvablement el creixement de l’Almeria musulmana. En 1157 els Almohades la reconquistarien.
Al segle XIII va començar el període nassarita, que va enfrontar contínues lluites internes. La ciutat passa a formar part de la sobirania castellana després de l'entrada de les tropes cristianes en 1489.
Edat Moderna
Segle XVI
Durant el segle XVI va tenir lloc una època de gran retrocés i abandó.
Almeria no formava part de cap ruta comercial americana, per la qual cosa no va poder aprofitar les seves riqueses ni l'activitat que generaven.
La ciutat va sofrir diversos atacs dels pirates barbarescos. Igualment, es van prodigar nombrosos terratrèmols que van minvar la població, sent especialment nefast el de 1522, que va destruir la ciutat gairebé del tot.
La Catedral d'Almeria va quedar destrossada i el bisbe Fra Diego Fernández de Villalán, va manar construir-la de nou.
Segles XVII-XVIII
El segle XVII comença amb una despoblació vertiginosa, mantenint l'aïllament i les males comunicacions de segles anteriors.
Malgrat les penoses circumstàncies, gràcies a les explotacions de ferro en els Filabres, plom a Gádor i marbre a Macael, l'activitat minera aconsegueix impuls.
Comença a sorgir l'activitat cultural i etnològica que seguirà desenvolupant-se al llarg del segle i del següent.
En 1640, a petició del bisbe José de la Cerda, s'edita el primer llibre a Almeria, el que obriria la veda a noves iniciatives que vindrien amb el moviment cultural i intel·lectual de la Il·lustració.
Al segle XVIII, els governants d'Almeria comencen a recollir informació fidedigna a sobre demografia, migració i treball.
Edat Contemporània
Segle XIX
Durant la Guerra de la Independència els francesos van arribar a ocupar la ciutat breument.
En 1814, amb la tornada al poder de Ferran VII, va tornar també l’Absolutisme. Les corts de Cadis de 1812 van ser derogades.
En 1824 va tenir lloc la matança de "Els Coloriu". Uns soldats provinents de Gibraltar van desembarcar a Almeria. Pretenien proclamar la llibertat i restituir la constitució de 1812 però van fracassar, sent 22 d'ells afusellats pels absolutistes.
Al segle XIX també es produeixen avenços geopolítics, urbanístics i d'infraestructures. La província va quedar desvinculada del vell regne de Granada en adquirir per decret de 1834 personalitat administrativa pròpia.
Almeria va evolucionant cap a una Ciutat Burgesa. A la fi del segle XIX, torna a aconseguir la prosperitat de temps passats gràcies a l'important dinamisme social i l'auge econòmic, basat en la mineria i el comerç del raïm.
Segle XX
Des de principis de segle fins a 1939, després de la Guerra Civil, no hi va haver massa avenços i en canvi sí que es van presentar moltes dificultats.
En els anys 60, es produeix el miracle econòmic. La que antany fos un desert es va convertir en un verger gràcies a la difusió del sorrejat i l'agricultura intensiva sota plàstic a la comarca del Ponent.
Les variades i importants transformacions experimentades per Almeria durant el segle XX la van convertir en una urbs horitzontal i tranquil·la. L'aparició de grans edificis al centre històric va modificar la seva imatge tradicional, havent crescut la ciutat més enllà de la Carretera de Ronda.
Si t'ha interessat aquest article, pots llegir també Què veure a Almeria.
